Finalment decideixo aproximar-me a les muntanyes més altes del planeta per terra, en autobús. Només pago 690 rupies nepaleses (5,5 €) per un trajecte muntanyós repetitiu, vessant amunt vessant avall, creuant valls infinites. Quina centrifugada més llarga: des de les 6h a les 17h de la tarda, amb una parada per dinar, la qual cosa no m’atreveixo per les conseqüències del bellugueig.

Croquis de la zona: Inici trekking – Sivalaya. Fins Namche Bazaar.

Baixo de l’autobús mig marejat i saludo una occidental que viatja sola. Decidim cercar allotjament plegats. Es diu Vicky i en aquells moments ni m’imagino que faré tot el trek amb ella. Compartim habitació i sopar.

Shivalaya, punt d’origen del trekking, camí de la zona més transitada pels trekkers que accedeixen a la zona amb avioneta per la població de Lukla. M’esperen 5 dies de trek per una zona humida i amb una alçada màxima de 3500 m., perfecte per una bona aclimatació al punt més alt del trek (Kalla Pattar: 5555m), conegut com el trek dels 3 pasos: Renjo La, Cho La, Kogma La.

De bon matí sortim camí amunt després d’un energètic esmorzar. Pel camí ens trobem dos txecs amb el quals dinem al coll de Deurali. Comprem formatge de Nak (femella del Yak) i seguim plegats baixada avall fins Ringu, a on farem la primera parada nocturna.

Com cuinen: bo i a l’antiga, amb cocció de fusta. S’acaba de formar el grup: Up & Down. Ja anireu veient el motiu més endavant.

Sortida del dia amb el perfil més dur de l’aproximació al Parc Natural de Sagarmatha (amb l’Everest com a estrella): 2000 d+ seguits. Coll de Lamjura (3500m). Calor per començar i pluja per acabar. Una mica de tot. Una dona ens diu que l’estació de pluges aquest any és més llarga, és a dir, que ha plogut i està plovent més.

En Honza, un dels txecs, és el primer en patir les conseqüències de l’esforç. A l’arribada a la Guest House, necessita estirar-se una hora i prendre’s una pastilla per millorar. Ens trobem a Junbesi, una localitat en mig de la vall, en la qual hi ha una escola que alguns nens/es caminen 6 hores per anar a estudiar. Em recorda el meu avi quan havia de caminar 10 kms per anar-hi. I el que més em sorprèn, professor d’educació física com sóc, és que juguen a voleibol.

El nano que camina de vuit anys que camina 6 hores per anar a l’escola. Parlava un anglès bàsic. A la foto m’ofereix aigua.

Següent destí: Nunthala. Dia d’esforç moderat, però les cames pesen i una tromba d’aigua converteix el camí en una riera, com el Maresme! Ple d’aigua! Un cop arribats busquem com ens és tradició, l’allotjament més familiar possible, fugint de la comercialització. Fet i dit, observem com ens preparen el sopar, compartint l’espai comú del seu habitatge. Demano el meu primer plat de pasta per descansar del plat típic: el Dal Bhat (arròs amb llenties i verdures). Els companys es demanen sopa d’all, bona pel mal d’alçada i patates amb verdures. També compartim un pot gran de Ginger Tea que també ens ajuda per hidratar-nos i adaptar-nos a l’alçada.

Com veieu el Barça és present a les muntanyes del Nepal, versió pilota o camiseta, sovinteja.

Pel matí amb en Marcel, l’altra txec, coneixem un jove nepalès de 21 anys que ja ha pujat tres vegades l’Everest. Torna d’Austria a on passa una part de l’any esquiant. Ara li toca guiar 3 grups seguits a l’Amadablam, una de les muntanyes més belles que he vist mai. Encisa.

Pel camí jugo amb les papallones que hem vaig trobant. Fa calor i hem baixat de cota: 1500 m. La zona que transito està ple de flors la qual cosa afavoreix la seva aparició. Són meravelloses! Germanes de la Blue Morpho.

Durant el recorregut ens creuem amb varis infants que demanen caramels o bolis per l’escola. Són un encant. Els hi encanta veure’s en les fotos.

Després de creuar diferents ponts, engalanats amb banderetes tibetanes, i superant diferents grups de burros que transporten material cap a les alçades inaccessibles, arribem la Vicky i jo en un Monestir Budista. El visitem després de l’oferiment d’un jove monjo.

Tot es porta a sobre, kit bàsic: cabàs i bastó.

Hi ha dos alumnes amb el professor, llegint. L’espai està carregat d’ofrenes. El lloc transmet pau. El grup s’ha dividit, els dos txecs, han incrementat el ritme fins arribar a Bupsa amb una gran diferència. Quina dutxa més desitjada. Descans i sopar ric amb la companyia del propietari que és molt simpàtic. Passem una bona estona amb tots els guests. Comentar-vos que és molt important la potabilització de l’aigua; hi ha tres formes de fer-ho: amb gotes de lleixiu com jo ho feia (queda regust), amb filtres i una nova manera que no coneixia: UV.

En aquest punt, s’afegeix al grup Up & Down, un jove alemà, en Torben. Els cinc fantàstics. Durant la jornada, que és molt llarga, arribem a Phakding. La Vicky queda endarrere i fa nit en una altra població. L’endemà al matí enllaça amb el grup de nou. Ja hem entrat al sender que prové de Lukla. La quantitat de trekkers ha augmentat considerablement, això és una bogeria. La massa ens porta fins a Namche Bazar, on passarem dos dies per adaptar-nos a l’alçada. Aviat el gran repte: el trek dels 3 colls.

Vistes de Lukla. Si us hi fixeu bé… veureu l’aeroport: 500 m de pista cara amunt.

Podeu veure els tracks del trek a:  wikiloc.