Foto: Vista del Corno Grande des del Campo Imperatore.
Arribo a Civitavecchia amb el Ferry procedent de Barcelona després de 19h de navegació. Són les 19h30 i a les 24h ja estic dormint al Campo Imperatore a 2100m. Quina fortuna tenir una camper!
A les 9h ja enfilo el camí cap al Gran Sasso – Il Corno Grande. Excel·lents vistes del Campo Imperatore m’acompanyen fins la base del cim. Segueixo la línia més directa a l’objectiu.
Foto: Observatori astronòmic i la visió de tot el Campo Imperatore, un altiplà magnífic a 2000m.
Foto: Inici del bucle, pujaré directa i baixaré per la via normal.
A mig camí faig una travessa horitzontal d’anada i tornada per una via ferrata que porta a un refugi bucòlic. Allà conec gent autòctona que m’aconsellen sobre pròximes aventures.
Foto: Via ferrata molt transitada.
Quan inicio el tram final fins el cim trobo en Gianluca que torna enrera dient que no ho veu clar. Hi ha una grimpada que finalment superem junts i l’acompanyo fins el final per donar-li seguretat, que li manca molta confiança.
Objectiu complert. El cim està massificat. És diumenge de juliol!!
Foto: En Gianluca, somrient, feliç d’aconseguir l’objectiu.
La tornada la fem per la via normal, que es troba molt descomposta. S’aproxima una tormenta anunciada i ens trobem molta gent pujant… en fi… Accelerem i quasi aconseguim arribar sense mullar-nos… però un ruixat molt intens a 10 minuts del refugi ens deixa xops.
Ens acomiadem fins la propera aventura.
Després d’eixugar-me, preparo un suculent dinar i faig la migdiada. Ja recuperat inicio un tram amb la furgo gaudint dels paratges.
Foto: Com més m’allunyo del Gran Sasso, més bell!
Acabo gaudint de la posta del sol des del cim d’un castell (Rocca Calascio), amb un concert amb viu i les grans vistes del Gran Corno. Quin dia!
Foto: Vistes panoràmiques des de Rocca Calascio.
Em llevo a Santo Stefano di Sessanio. Poble, últimament conegut, per l’infortunat terratrèmol de l’Aquila del 2009. Encara s’observen bastides per tot el poble que ajuden a mantenir-lo en peus.
M’encamino cap a Pescasseroli, però visito abans Sulmona, on s’estan preparant per una diada medieval molt famosa a la regió. Degusto un gelat exquisit que he de reconèixer que és el més bo que he menjat a Itàlia, i mira, que n’he menjat… Un establiment just al costat de la gran plaça que estaven condicionant per rebre milers de turistes pel gran xou medieval.
Continuo guanyant alçada per la carretera fins al llac de Scanno, passant per un congost sinuós. Dino i més tard, després de la típica tempesta de tarda, gaudeixo del sol amb un bany entre barquetes elèctriques.
Magnífic descens per carretera per un bosc protegit magnífic fins arribar a Pescasseroli, ciutat famosa pel trekking al Parc Nacional que just celebra el 100 aniversari. Trobo un càmping familiar. Hi passaré dos nits.
L’endemà gaudeixo d’un trekking en solitari. Observeu la ruta a wikiloc amb un grapat de fotos. Quines fagedes!!!
Foto: Ós en captivitat, rescatat d’un circ.
Faig un transfer de 4 hores fins la costa. Ara toca mar i què millor que el Parc de Gargano (Mar i Muntanya).
Negocio amb Bully Dive, empres situada a Rodi Garganico (vaixell fins Isole Tremiti + 2 immersions). Demà no surten… ho faren en dos dies. Aprofitaré per descansar i gaudir de la Foresta Umbra.
Foto: Passo dues nits en un Lido (establiment privat a la platja que ofereix varis serveis: hamaques, para-sols, música, bar, dutxes…) preparat per rebre furgonetes.
