3 d’abril del 2019. Surto de l’onzena planta i l’emoció em fa baixar totes les plantes de l’hospital de Can Ruti de Badalona. He estat tancat gairebé un mes. No he estat mai a la presó però com he estat engabiat s’assembla molt. Quan et priven de la llibertat es fa molt dur i sobretot quan et tanquen sense sortir d’un espai reduït. La Blue Morpho ha patit molt en aquest aspecte, li agrada campar lliurement de flor en flor. Ha sigut dur, molt dur, però la primera anhelada d’aire fresc del carrer ha sigut gratificant. Pujo al cotxe exhaust, les forces són molt justes. Casa està molt aprop, ara toca  tornar a alçar el vol, toca la recuperació, tot està a les meves mans, ha acabat la feina de les infermeres i les doctores.

L’endemà em llevo fet pols, no tinc gens de forces, el cos està atonyinat. Estic neguitós perquè tot vagi bé i no pateixi un contratemps en forma de rebuig al trasplantament. Faig vida d’ermità quatre dies. El cinquè ja m’atraveixo a anar a caminar i fer alguna tasca de la casa. Estic molt vulnerable i he de ser prudent. Prenc forces pastilles que aniran minvant si tot va bé.

Estic content perquè descanso molt i bé, i menjo i vaig de ventre correctament. La setmana següent visito la doctora; les analítiques han sortit satisfactoriament.

21 de maig del 2019. De camí a Can Ruti amb en Pere.

Aquestes primeres setmanes estic tant dèbil que no puc ni fer les tasques de la casa, ni puc portar pes a les mans. Surto de casa poquet i em passo el dia entretenint-me amb sèries i pel·lícules. El meu cervell no tolera esforços mentals encara, per tant, no llegeixo i tampoc puc pensar en claredat.

Tot ho faig lentament, com dic jo, “slow motion”. La percepció del temps ha variat moltíssim i m’hi he de acostumar. No és fàcil.

6 de juny del 2019. Tornant a gaudir del mar amb l’Emi pel Cap de Creus. Veieu el gat?

Vaig superant dies i visites. Això és bo. A l’horitzó el primer objectiu, arribar als tres mesos del trasplantament. Com més dies passen menys risc de recaiguda.

Com activitat física només tolero el caminar. Les voltes a l’estany de Banyoles es tornen un hàbit diari. El cor treballa poc a poc, tothom em passa pel costat. Estic tranquil, tot arribarà, ara gaudeixo de tornar a gaudir del medi natural.

12 de juny del 2019. Puig de Sant Martirià de Banyoles.

Segueixo passant visites a Can Ruti, tot va sobre rodes. Hi ha dies que tinc més o menys forces, però el progrés és significatiu.

11 de juliol del 2019. Torno a fer una cursa d’orientació al Parc de la Draga de Banyoles.

15 de juliol del 2019. Queralbs – Santuari de Núria.

19 de juliol del 2019. El Balandrau. Passem una nit al refugi de Coma de Vaca.

23 de juliol del 2019. Pujada a la Mola + sopar amb en Joan i el Dudu.

31 de juliol del 2019. Una altra muntanya a la col·lecció; pujo el Costabona en solitari.

No podia faltar una altra volta clàssica del nostre territori amb el meu cosí, en Tito: Pic de la Dona, Bacivers i Bastiments.

4 d’agost del 2019. Vistes des del magnífic Bastiments.

29 d’agost del 2019. Enforcadura del Pedraforca. Tot seguit fem el cim!

El 2 de setembre he tornat a la feina: professor d’educació física. Retrobo el companys de feina que a la vegada són els meus amics/gues. Un fet molt motivant per mi. Tornar a la normalitat ha sigut l’objectiu únic durant aquests mesos passats. L’èxit compartit és de la meva parella, la Margot, tota la meva família, de tot l’equip mèdic i de tots/es vosaltres que m’heu ajudat en aquests moments difícils. Gràcies de tot cor! Properament tornarem a compartir moments junts!!

La setmana passada vaig tancar el cercle, pujant a la Mare de Déu del Mont des de Beudà, l’últim cim que vaig pujar abans d’ingressar a l’hospital Josep Trueta el novembre del 2018.

8 de setembre del 2019. Mare de Déu del Mont.

El pròxim dia 24 de setembre torno de visita a Can Ruti amb 6 mesos complerts des del trasplantament. Ja no prenc medicaments pel rebuig.

La Blue Morpho torna a alçar el vol amb més força i amb més il·lusió. Amunt sempre amunt!!!