Què és la leucèmia?

Activa els subtítols si és necessari.

Després de 4 mesos de condicionament del cos, arriba la fase decisiva: el trasplantament. La sort m’ha acompanyat i tinc donant. El 25% dels familiars són donants i en el meu cas 100% compatible, més fortuna encara. Estaré eternament agraït al meu estimat germà i, la meva mare i pare  per fer una família nombrosa 100% compatible. La meva germana també és compatible 100%.

En aquesta segona fase del tractament he estat en les mans dels especialistes de l’Hospital Josep Trias i Pujol, més conegut com a Can Ruti, de Badalona.  Voldria agraïr a tot el personal la seva fantàstica feina. El tracte ha sigut professional i molt humà. Moltes gràcies!!!

Aquí teniu un gràfic molt didàctic del que m’han fet:

Ingresso el dia 10 de març i els dies ja estan comptats. Faré quimioteràpia fins el dia 19 de març que es realitzarà el trasplantament – dia zero (0). Molta gent agafa aquesta data com a un nou aniversari!

Els primers dies els passo a la planta 13 compartint habitació. Més endavant ingressaré a les habitacions estèrils que de moment estan ocupades, 5 en total. Aquestes habitacions són fonamentals en el trasplantament ja que et resguarden de focus d’infeccions.

La primera quimioteràpia la porto molt bé, per primer cop, és amb pastilles. Tot és nou i desconegut, fins ara els tractaments eren al Trueta de Girona, i la novetat fa que els dies passin ràpid. Van passant els dies i no em canvien d’habitació. S’aproxima el dia D. Just quan començo la segona quimioteràpia em canvien d’habitació, 3 dies abans del dia 0.

La segona quimio m’aixafa i el canvi d’habitació em provoca claustrofòbia i l’aproximació del trasplantament em provoca pànic. Tot ha sumat. Dies durs. El dia abans del trasplantament, després de vomitar fort i desagradablement, em crida la doctora:va que hi ha un concert. Fet pols m’animo anar-lo a veure. L’emoció és altíssima i l’ànim puja. La Blue Morpho apareix en un moment crucial de debilitat per fer-me veure la llum. Agraïr el guitarrista i la noia que cantaven, versionant cançons amb en anglès, la seva proximitat als malalts que estan passant moments durs clausurats.

L’última nit, la de reflexió, és molt llarga… El matí em llevo d’hora, ben d’hora ben d’hora! Anem per feina! Em dutxo, esmorzo, netegen l’habitació i la infermera em neteja tot el catèter per deixar-lo llest per la infusió de cèl·lules mare… tot està a punt! Arriba el metge del banc de sang i teixits amb una  nevera. Ja et pots estirar. Els primers minuts són de nervis continguts. El doctor prepara la primera bossa de cèl·lules mare del donant… anirà tot bé?… La preocupació m’envaeix durant els primers minuts en els quals comença a circular el líquid cap a dins el meu cos. La naturalitat del doctor ajuda a tranquil·litzar-me. El meu cos reacciona bé i tot rutlla. Em relaxo i parlem de viatges amb el doctor. Ha voltat per tot el món, repartint coneixement mèdic. Sintonitzem. Com a curiositat, dir-vos, que el conservant de les propietats de les cèl·lules mare, olora a salsa d’escopinyes. Durant dos dies vaig estar desprenent aquesta olor…

Trasplantament fet! 19 de març del 2019. Comença a comptar el temps a partir del dia 0.  A veure com reacciona el meu cos a l’impactant canvi en la fàbrica de la sang. Fins que el meu cos no produeixi sang nova que s’anomena hematopoesi, estaré tancat a l’habitació, aïllat. Tothom entrarà amb mascareta a visitar-me.

Els dies van passant i reacciono bé a la medicació que em van donant. Després de sopar és quan noto més la ciclosporina, medicació pel rebuig. Cada nit prenc una pastilla per dormir, que m’ajuda a descansar, que és fonamental.

El dia +7  apareix la prevista mucositis que m’afecta la boca amb un grau 3. Unes terribles llagues em torturen a l’hora de menjar. Canvi de dieta; res de rossegar, i medicació just abans de menjar per apaivagar el dolor.

El dia +8 tinc febre, possiblement provocada per la mucositis.

El dia +10 grandíssima notícia, la fàbrica ja produeix.

El dia +13 em desaïllen, ja puc caminar pel passadís i ja tinc curades les llagues.

El dia +15, l’alta el 3 d’abril del 2019, cap a casa. Tot ha anat molt bé. Em trobo bé i no ha aparegut el rebuig.

Avui dia 29 d’abril, dia +41. Van passant els dies i cada dia em trobo més fort. Cada dilluns vaig a Can Ruti a fer una exhausta analítica i cada dimarts visita amb la doctora per controlar la medicació i el rebuig (EICR). Els primers 3 mesos el seguiment és continu. De moment no ha aparegut el rebuig. A casa descanso molt i prenc moltes pastilles però a la vegada puc fer activitat física moderada; caminar, caminar i caminar. El dia a dia, puc fer relativa vida normal. He de tenir cura de possibles focus d’infecció; aglomeració de gent, nadons, gent gran, etc. I seguir una dieta no bacteriana; els aliments han d’estar ben fets, no puc menjar aliments crus que no es puguin pelar, hi ha d’haver una bona higiene i manipulació dels aliments, aliments prohibits: iogurts, kefirs, actimels, formatges tipus Roquefort, etc. La higiene corporal i bucal és molt important també.

La vida poc a poc va tornant a la normalitat, però encara queden mesos de seguiment mèdic per controlar del tot la malaltia. Jo cada dia m’esforço per tornar a fer el que feia i no perdo l’objectiu que està en l’horitzó: el Mt. Damavand a l’Iran. Amunt sempre amunt!!!

Per últim, fer un incís, a l'”entorn”:

L’acompanyament durant l’estada a l'”hotel” amb polsera tot inclòs amb grans vistes de Barcelona (així ho veia jo…) ha sigut fonamental. L’Elena i la Margot han sigut les encarregades d’acompanyar-me durant el dia a dia. Fonamental la seva comprensió en moments eterns per l’angoixa de desconèixer la reacció del meu cos i la seva companyia en molts moments de silenci i d’altres més animats. Gràcies per sempre!

Un segon acompanyament a la distància, així volgut, ha sigut el complement perfecte. Missatges, vídeos, fotos, trucades, vídeo trucades, visites puntuals, m’han aportat un plus d’energia vital per superar aquests dies únics.

Tots/es heu format un equip que m’ha ajudat moltíssim a superar moments molt difícils!! El meu més sincer agraïment. Us dec un ascens real a tothom. El cim que vulgueu ens espera!!!

Vídeo molt interessant que explica que és un trasplantament de medul·la òssia.

Més informació: Fundació Carreras