AMAPON Trip 8

Viatge 8 de la temporada del barco AMAPON (14/12/17 al 19/12/17). Sortim del port després de sopar amb els típics focs d’artifici per desitjar bona sort. La novetat d’aquest viatge és que variem la ruta ja que les illes 4, 5 i 6 estan bloquejades durant uns dies indeterminats i us preguntareu el per què? Doncs el nou rei, l’hereu, fa un any va morir el venerat rei de Tailàndia, està per les illes fent submarinisme. El team leader, en Dirk, està que trina.

Ens llevem davant de la illa 8, en Donald Duck, ens saluda de bon matí. Començaré la formació a alta mar amb el que més cansa.

Proves físiques: 350m nedant snorkel, 75m arrossegant submarinista cansat. Estic prou en forma; màxima puntuació en les dues.

Després de la segona prova ens capbussem i fem la primera immersió. Realitzem uns exercicis senzills d’orientació i continuem amb en Dirk com a guia i jo tot darrera, en un moment, simula un submarinista estressat. Reacciono correctament i el calmo. Quan pugem al barco perdo un dels pesos integrats que porto al jacket. La meva mirada queda perduda observant com cauen al fons del mar. Quina ràbia! M’empasso l’orgull i ho comunico a en Dirk. Tranquil, després els anem a buscar. Al cap d’una hora cap al fons a la seva recerca. Necessitem més de 15 minuts, no ha sigut fàcil, però ja els tenim. Ole tú!

La segona immersió serà més profunda, fins els 27 metres,  i carregaré un tanc extra d’aire. Un cop a l’aigua, en un moment donat en Dirk em diu que em toca guiar. Quina emoció! Tota la responsabilitat recau sobre mi. El comandament l’assimilo poc a poc, és molt diferent ser portat a portar algú. Has d’obrir molt més els ulls i està pendent de moltes coses. I hi ha coses que no poden fallar com el control: del temps, de la profunditat, del consum d’aire, direcció, velocitat, el benestar del grup, etc. A part que has de mostrar tot el que puguis del fons marí, la qual cosa, no és fàcil per mi ja que és un medi totalment nou. El repte és majúscul. Al final del primer guiatge estic prou content, tot i que en Dirk em fa unes correccions: comença més a poc a poc,  ensenya més coses, etc.

Després de dinar i una migdiada, la tercera immersió. En aquesta en Dirk m’ensenya com calcular el consum d’aire després d’una immersió i alguns trucs per reduir el consum d’aire. Un futur divemaster no pot entrar en reserva d’aire, que vol dir, finalitzar la passejada submarina, abans que els clients. Fonamental.

Berenant en Dirk ens crida urgentment a la Sabrina i a mi. Ha desaparegut un submarinista!! L’hem de buscar! El localitzem a través de les bombolles de superfície, ens equipem i procedim al rescat. Al finalitzar l’operació, era un simulacre, no us espanteu, la valoració d’en Dirk no és positiva. No ha sortit prou bé, caldrà repetir-ho. Per la nit, la Sabrina i jo en assentem en una taula, i escrivim com haurà de ser la següent maniobra de rescat. Sortirà millor!

Arriba la desitjada nit; nocturna! M’encanten! Guio la nocturna. Sortim del barco i acabem a les escales del mateix, després d’un recorregut en L. Durant el recorregut fem un black out, apaguem els lots i ens movem amb la visibilitat que proporciona la lluna. Brutal, no ens cal la il·luminació. També aprofitem per moure vigorosament els braços i aletes, i observem la brillantor fluorescent del plàncton (Comunitat biòtica formada per tots aquells organismes que es troben en suspensió en el si de les aigües, en aquest cas, marines).

De bon matí baixem a la profunditat màxima del busseig recreatiu, els 40 metres. A superfície en Dirk m’ha fet un exercici mental i l’he realitzat en 5 segons, al fons, 9 segons. El cervell processa més lent, però els efectes de la profunditat no m’afecten més enllà. Després de l’exercici guio a en Dirk i ens trobem una família de Humphead Parrotfish. Quins bitxos més grans i espectaculars!

X-Mas Point és el següent punt de busseig. Guio a en Dirk i ja en el vaixell, sempre recordaré el moment que en Dirk em diu:”Tens els ulls vermells” i li dic: “Si, normal, a vegades em passa amb l’aigua salada” i em respon: “No, no… Vés a mirar-te’ls al lavabo…”. Us podeu imaginar la meva cara de sorpresa i de preocupació a la vegada. Davant del mirall, observo incrèdul els meus ulls vermells. Què ha passat? Si no em fan mal i veig perfectament. No trobo explicació. I ara què faig? Queden més de tres dies de formació i estem a hores de la costa. La incertesa és màxima. És un fet puntual? M’afectaran les següents immersions? No puc para ara… Demano consell a en Dirk i em diu primer de tot: “no sóc metge”, per curar-se en salut. I després em diu que no ho havia vist mai, però que considera que no serà res. La hipòtesi és que se m’han trencat alguna vena per la pressió de la màscara o per pujar un instant massa ràpid.

Després d’una profunda reflexió decideixo continuar i veure l’evolució dels ulls.

Tercera capbussada. Els ulls segueixen igual i em trobo perfectament.

Repetim el rescat d’un submarinista desaparegut i inconscient sota l’aigua. Aquesta vegada en Dirk està orgullós de nosaltres. Ha sortit molt bé.

Nocturna. Guio i simulem la pèrdua d’un component del grup. El trobo sense problemes. De tornada al barco no el trobo. M’he despistat i hem de sortir a superfície i nedar 50 metres. Durant la navegació submarina hem observat dos pops i una immensa llagosta fora del seu cau!

Ens llevem el tercer dia, el rei segueix fent la guitza. Tot el mar per ell! Fem la primera immersió a Elephant Head Rock. Un illot, a prop de la illa 8, amb uns passadissos entre les formacions de granit espectaculars. Arribem als 37 metres i anem pujant progressivament. La corrent és forta i la sortida a superfície més la següent pujada al barco és extenuant.

Arriben nous clients a l’AMAPON que faran la segona part del viatge; el Nord. Ara en Dirk guia una parella americana i jo tanco el grup i assisteixo. Acabem el dia satisfets de les tres següents immersions prenen una birra a la zona alta del vaixell observem una magnífica nit.

L’endemà en llevem amb la decepció de que no podem arribar a Richelieu Rock per la mala mar. Les onades de 2 metres en contra i el fort vent impedeixen la navegació en direcció Nord.

Unes hores després el destí és just amb nosaltres…  Aturats a la parada de seguretat a cinc metres de la superfície observo la cara de sorpresa de la Katey i em giro ràpidament. Progressivament apareix en el meu camp visual una Manta Ray. Quina meravella, quin moviment virtuós, quina grandiositat! 4 metres! Són uns cinc segons molt intensos fins la seva desaparició. Visc el moment al màxim. Després em cau la bronca d’en Dirk per no controlar el clients! Però si era la primera vegada que en veia una, la meva sorpresa era màxima!

A la tarda arriba el gran moment: el meu primer briefing del lloc de la immersió. I a continuació primer guiatge submarí a una parella nord-americana. El nerviosisme previ i l’excitació durant el guiatge és màxim. Tot surt molt bé i la meva felicitat arriba a la brillantor màxima del blau elèctric de la Blue Morpho.

Briefing… explicant amb fotografies dels animals que ens trobarem al fons del mar.

Primer registre personal com a divemaster d’una immersió. Quin encant de parella: agraïts, riallers i simpàtics.

L’endemà ens llevem amb un dia esplèndid.

Farem les dues últimes immersions en un Wreck a prop de Khao Lak. El lloc ja l’havia aletejat però no m’importava ja que m’encanta. A més farem unes pràctiques que em permetran treure’m l’especialitat en Wreck Diving.

Naveguem fins al port. Recollim tot el material i portem als clients als respectius allotjaments. A les 16.30h ja estic a la sala d’espera del doctor. Em visita i em diu que no em preocupi que això no serà res. Reposa uns dies i et torno a veure, diu. Li comento que demà vull tornar a fer submarinisme i li canvia la cara. Cal una segona opinió. M’envia a un especialista de Takuapa. Toca llogar moto i fer 35 kms. Vinga! Arribo i… és una òptica!!! Hi ha una cua que fa por. 90 minuts d’espera i la resposta és tranquil·litzadora. Es tracta d’una hemorràgia subconjuctuval. No hi ha risc per l’ull i puc fer submarinisme. Em dona unes gotes que m’hauré de posar 4 cops al dia i em diu que li encanta Barcelona i l’any vinent vol visitar-la.

Acabo el dia esgotat. No tinc forces per correspondre l’invitació d’anar al Gecko Bar a fer una birra amb l’Staff. L’endemà hi tornem, això no para!