La Vall del Langtang

Després d’una reunió prèvia amb en Josep, enginyer industrial de Berga, que porta uns 4 anys venint per terres nepaleses, i en Nima, nepalès, fill de Langtang, ens disposem a viatjar a la preciosa Vall del Langtang, Parc Natural, situada al nord de Kathmandu.

10 hores d’autobús ens condueixen a Subrabesi, la última urbe que arriba el transport motoritzat per terra. Fem nit en un hotel amb molta pau: Hotel Peaceful. Última nit connectats a internet. Durant el viatge, coincidim amb catalans, com no? Aquests cop, molt coneguts; bona gent de Colera. El David porta la seva mare a explorar la Vall. Els acompanya un amic de Laos. Quin trio!

L’endemà iniciem el trek amb una calor considerable. Passem dels 1500m als 2700m. Una bona pujadeta que fem saludant a molts coneguts del Nima. Arribem a Rimche. La nit és freda. Durant tot el dia hem remuntat el riu que prové del fons de la Vall del Langtang. Quina verticalitat, quins ràpids, quines escales fetes amb pilons de pedres hem pujat, quina vegetació més variada hem creuat, quantes esllavissades avisen del perill de les seves empinades vessants, varis ponts i cases locals.

A mig camí Blue Morpho col·labora amb la compra d’un llibret editat per una parella de voluntaris per finançar la única escola de la Vall que va quedar malmesa arran de la sacsejada del 2015. Magnífica la cadena de col·laboracions que es generen a partir d’una primera llavor.

L’endemà ens separem del trio meravelles que decideix anar a un ritme més prudent. Continuem pujant fins a la població de Langtang. La vall tancada obre el seu angle i ens mostra tot el seu entorn blanc. Els trekkers que baixen ens comuniquen que fa uns dies va caure una nevada de dos pams. Per les nostres ments ens imaginem una rebuda nevada. La nostra mirada localitza a l’horitzó la tremenda vessant que va precipitar una dramàtica allau que va sepultar el poble de Langtang provocant més de cent morts, entre locals i turistes. Una tragèdia que encara ronda per les ments dels locals. En Nima, pare de 7 fills, va perdre la dona i tres germans. Després de dos anys, el terratrèmol va ser el 25 d’abril del 2015, encara li costa vetllar el son durant les nits. El record encara és molt present.

El poble de Langtang es va reconstruint a poc a poc. A l’arribada ens trobem uns joves paletes que construeixen un monument commemoratiu. Entre els noms, llegeixo el de set espanyols. El moviment de trekkers també es va recuperant després de la baixada provocada pel fenomen natural. La presència de turistes és fonamental per la supervivència dels nepalesos que habiten la zona. Dormim a 3400m en una guest house d’uns coneguts del Nima. Anar amb ell ens obre les portes del poble nepalès més autèntic. Sopem jugant amb el nen de la casa corrent amunt i avall sabent que és el centre d’atenció. Anem a dormir en una nit freda que ens ofereix un espectacle estel·lar que s’imprimeix en l’hemisferi dels records.

En Josep, que parla el nepalès prou bé, gràcies a les classes de la seva fillola nepalesa, té 67 anys molt ben portats. Tot i tenir els genolls atropellats, puja a un bon ritme. No ens coneixíem fins fa dos dies i sembla que fóssim vells coneguts. Hem sintonitzat. I amb en Nima, que parla poquet l’anglès, és divertit comunicar-s’hi, amb paraules angleses soltes i signes. A vegades observo converses nepaleses entre ell i en Josep, en mica en mica, començo a pillar alguna paraula. M’he comprat una guia de conversa anglès-nepalès. Espero en uns anys parlar una mica més. L’objectiu estar a l’aire.

Caminant unes quatre hores per un sender cada cop menys empinat, la vall s’obre i ofereix unes vistes impressionant; Langtang Lirung (més de 7000 metres), el Tzergo 5000m, Kyanjin Ri i varies glaceres ens donen la benvinguda. L’espectacle està servit i… no me l’esperava! Festival visual.

Què farem a Kyanjin Gumba? Aquesta és la pregunta. Portem els plànols, fets per en Josep, de la futura Guest House que portarà el nom de la dona del Nima: Tsering Mendo Guest House.

La nostra idea era començar-la però les últimes notícies indiquen que no serà així. Ja ha arribat el fred i els treballadors estant fent la temporada de porters i guies.

Ens conformem en explicar el projecte al cap d’obra. Ens comuniquem amb anglès-nepalès, no és fàcil. Per sort, a mig matí, arriba la Choenyi, la tercera filla del Nima. La filla gran, la Pasang Butthi, viu a Espanya i és la creadora de l’Associació que ajuda a les famílies de la Vall després del tràgic terratrèmol. La noia domina l’anglès perfectament, la qual cosa facilita la comunicació.

Aprofitem la resta del dia per ensenyar com funcionen unes màquines que hem portat per ajudar a la futura construcció: radial, serra mecànica per tallar fusta, polidora de fusta, etc.

Convivim durant una setmana amb la família gaudint de la cuina nepalesa i de l’entorn. Ajudem amb el preparatius de la futura construcció, picant pedra i transportant-la, pregunteu-li que dura és a en Josep i a la meva esquena i cervicals, el que pesa.

Per cuinar i mantenir calenta la llar caminem fins el bosc més proper amb el Nima per tallar un tronc immens caigut. El transportem a l’estil nepalès: penjat a l’esquena i amb recolzament del cap. Tenim llenya per més d’una setmana, bona feina.

També tenim temps per fer una caminada fins un llac proper, la capçalera del qual, estan construint una canonada d’aigua que porta fins una turbina que generarà electricitat a Langtang i Kyanjin. Tenen previst en pocs mesos finalitzar les obres i connectar la llum. Els pobles ja estan preparats per l’anhelada arribada de l’energia.

I un parell de trekkings. El primer el faig amb en Josep i la Choenyi cap al Kyanjin Ri. Un cim molt especial per mi. Un lloc energètic amb unes vistes inoblidables del poblat de Kyanjin Gumba.

El darrer trekking el faig amb en Nima. Pugem al Tzergo, gairebé 5000 metres. Fem una ruta circular majestuosa a un ritme vertiginós. Gaudeixo com mai de l’aventura amb un home que coneix la zona a la perfecció i em brinda els seus racons més bells.

Un dels dies de la nostra estada coincideix amb el meu aniversari. Quina meravella gaudir-lo amb una bona companyia en un lloc muntanyenc isolat i amb un encant especial. Amb en Josep decidim cuinar truita de patates per celebrar-lo i encarrego un pastís a una pastisseria situada a 3.800 metres. Idíl·lic. És meravellós compartir tradicions amb els locals. La Choenyi em comenta que només ha celebrat el seu aniversari una vegada (20 anys) i mai amb un pastís. La truita surt perfecta! No s’enganxa! Els hi encanta. El pa amb tomàquet el substituïm, per causes logístiques, pel pa nepalès. Ho amanim tot amb un te a la menta. La festa queda emmarcada a la meva retina. Inoblidable.

Després de completar una setmana de convivència i analitzar les necessitats decideixo amb l’ajuda d’en Josep, destinar els diners, recaptats durant la campanya del Projecte Blue Morpho Langtang, a l’adquisició d’un dipòsit d’aigua i un escalfador d’aigua per la futura Guest House, potser no hi ha prou diners per tot, però ajudarà a finançar-ne una part.

Finalment vull agrair a en Josep, en Nima, la Choenyi i tota la resta d’habitants de la Vall del Langtang la gran acollida que m’han brindat. Recordaré aquests dies de solidaritat tota la meva vida. Fins la propera!